Hui parlarem d'una conferència molt interessant que ha donat l'escriptora Dolors Jimeno en la Universitat d'Alacant.
El dia quinze d'octubre, vaig anar a una conferència en la Universitat, que va donar Dolors Jimeno.
Dolors Jimeno, és una coneguda escriptora valenciana, i la seua principal preocupació és la difusió de la llengua i la literatura valenciana.
Dolors, ha obtingut molts premis per les seues obres. Algunes d'aquestes obres que ha publicat, son per a infants i joves, i podrien ser: L’illa de l’amistat o Un edifici en forma de vaixell.
I per altra banda, dir que alguns dels premis son: el premi Maig de narrativa breu, premi Conta’m dona de Catarroja o el premi Joan Fuster, entre altres.
Encara que aquesta escriptora escriu més per a infants i joves, diu que es sent més lliure quan escriu per a “adults”, ja que pot contar tot el que vulga. No obstant això, la seua sensació quan escriu per als xiquets, es que té l’obligació de ensenyar i té que ser més políticament correcta.
L'escriptora, ha llegit el text que havia creat per la conferència, “Intramurs”. En aquest text, l'autora ha fet un relat autobiogràfic, però amb la ciutat valenciana com a protagonista, contant les seues vivències de la infància, però introduint aspectes de ficció paral·lels a la realitat viscuda per ella.
El seu objectiu era parlar de València però sense que es pensara com una guia turística, i que despertara l'interès dels lectors per a visitar la seua ciutat, i lo bonica que és, amb eixos edificis i lloscs que destaca al text com: la plaça de Manises, la plaça del Forn de Sant Nicolau, la sala de columnes, els jardins del palau de la Generalitat... etc
Per altra banda, l’autora també ha parlat d’uns dels seues llibres més reconeguts, “Un edifici en forma de vaixell”. Aquest llibre va escriure després d’una mala experiència viscuda per la seua filla en un alberg. Però com em dit abans, va contar aquesta història però amb alguns personatges de ficció.
Per finalitzar, dir que aquesta autora l'agrada molt viatjar i contar als seus llibres les seues emocions viscudes, i és això el qui l'ajuda a seguir escrivint. A més de que és una persona molt enamorada de la seua cultura, de la seua llengua i de la seua ciutat, i això es el que vull difondre al món.
I així concloïa la seua conferència. Un salut pares!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada