TEATRE “MORIR (O NO)” DE SERGI BELBEL

Hola Pares!!
Aquesta entrada nova es per a recomanar-vos un teatre molt interessant. Us deix un breu resum d'aquesta:

L’obra “Morir (un moment abans de morir)”de Sergi Belbel, a sorgit la representació en teatre

“Morir o no”.

Podem dir que el text d'aquesta obra té una estructura molt poc habitual, perquè no consta d'una estructura clara i bé definida de la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

“Morir o no”, com el seu nom ens diu, tracta de la vida i la mort, però no d'una mort que ocorre per una malaltia o algun fet que no s'havia esperat, sinó que tracta de morts accidentals que podrien evitar-se si les persones fórem un poquet més responsables. Ara explicaré el perquè.

En l'obra es pot diferenciar dos parts. La primera podríem dir que es denomina “morir”, i la segona “ o no morir”. Ambdues tenen unes mateixes escenes, que camvien segon la part de l'obra.

Les escenes son les seguents:

En primer lloc, es troba una dona i un guionista.

Aquestos començen a parlar i el guionista conta a la dona una història que acava de escriure. La seua història tracta d'un jove de 17 anys que una nit ix al carrer amb els seus amics i, després d'una bona estona a un pub, els seus amics volen anar-se a les seues cases però ell no vol i els diu que vagen a un pub més. El noi, per a fer-se l’heroi d'avant els seus amics, agafa la moto, els diu que li seguisquen i comença a anar molt de pressa fins que un cotxe l'atropella. En aquest moment, quan es troba molt mal, una veu d'ultratomba li pregunta: “Què prefereixes que et moris ací, brutalment i els teus amics et recorden com a un heroi o que et moris de vell amb molts diners però sol?”. El jove no sap que triar i es fa un judici fatal.

Quan va terminar la història el guionista, la dona va començar a riure del argument i després de discutir durant una estona amb ell, de sobte aquets pateix un infart i mor.

La segona escena, es desenvolupa a casa d'un heroïnòman. La germana d'aquest, com tantes vegades més, està intentat convèncer-li per a que vaja a una clínica de desintoxicació, però com no ho aconsegueix es torna a la seua casa. Quan es va la seua germana, el heroïnòman agafa l'heroïna i mor d'una sobredosi.

En tercer lloc, es veu una mare amb la seua filla. La mare comença a discutir amb la filla pels modals que té aquesta a la taula, i l'explica el mode en que els seus pares li cridaven i li deien que es tènia que menjar tot del plat. Després de una llarga estona discutint, la filla comença a menjar-se-ho tot molt cabrejada i amb molta ànsia, per això va començar a ofegar-se i la mare no li va creure perquè pensava que feia comèdia, però quan es va adonar conta de que hi era veritat, era massa tar i la filla mor.

A la quarta escena, es veu una habitació d'un hospital amb un malalt que té les extremitats enguixades i que no té a ningú que li fera companyia, per això diu a la infermera que es quede amb ell i aquesta no ho fa. De sobte, el malat comença a trobar-se malament i com no pot tocar al timbre perquè és a terra i es troba sol, mor.

En la quinta escena, apareix una senyora que telefona a la seua cosina perquè ha vist fantasmes, en concret diu que son la seua iaia i el seu pare. Però com la cosina no li creu, penja. La senyora torna a telefonar a la seua cosina, demanan-li ajuda i parlant del seu fill que fa mesos que no el veu. La policia li crida en aquesta ocasió per telèfon dient-li que el seu fill havia tingut un accident amb la moto i havia mort. La senyora pels nervis va pren una sobredosi de pastilles i d'alcohol i mor.

En sisè lloc, apareixen en escena dos policies, en concret un home i una dona que es trobem patrullant la ciutat. Ella es una dona molt nerviosa i està impacient perquè ocórrega alguna cosa interessant. Els avisen de central d'un assassinat, i com la dona va molt de pressa...atropella a un motorista i ho va matar.

En l'última escena d'aquesta primera part de l'obra, es veu un saló d'una casa on hi ha dos homes, un es el propietari i l’altre l'assassí que té una pistola. La víctima per evitar la mort comença a dir-li que té fills i que pense en ells i la seua dona. Però l'assassí no sent res de pena i li va disparar, i l'home mor.

Ara bé, comença la segona part de l'obra i ocorre de manera inversa a la primera part, amb els mateix protagonistes però modificant el final.

La primera escena, es la de l'assassí i el propietari. En aquesta banda la víctima si que fa que l’assassí senta pena, però ja no li parla de la seua família, li fa reflexionar sobre que pensarien la seua família (la de l’assassí) i com serien les seues vides. D’aquesta manera aconsegueix llevar-li la pistola i telefonar a la policia.

En segon lloc, els policies ajuden al motorista i criden a una ambulància, i el xic de la moto en aquesta ocasió es salva la vida, i això fa que haja una cadena de supervivència:

En la següent escena, la policia crida la senyora i com le diuen que el seu fill ha tingut un accident, però està bé, la dona vaig al hospital amb el seu fill i per tant no es suïcida.

En l'hospital, el xic amb les extremitats enguixades ja no es troba sol (està amb el motorista i la seua mare), i quan es troba malament i no pot trucar al timbre l'ajuda la senyora i per tant tampoc mor.

En l'escena de la mare i la xiqueta, quan aquesta es trobava mal, la mare demana ajuda al seu veí (el malalt de les extremitats de l'hospital), i li ajuda. Salvant a la seua filla.

Després, la germana del heroïnòman i la seua neboda (la filla de la escena anterior), li lleven les drogues sense que s’ha done conta, i quan s’en van les dos i ell veu que no té la droga, crida a la seua germana, li demana ajuda i li diu que anirà a la clínica de desintoxicació perquè es dóna compte de que té un problema.

Finalment, tornant a la primera escena de l’obra, on es trobavem el guionista i la dona. Continuen amb la discursió i es veu com la dona li diu, que ell no pot jugar així amb les vides de les persones, que imagine algú que està a punt de morir, però hi ha algú altre al seu costat que l’ajuda a sobreviure, i això provoca una cadena de supervivències (la que hem vist abans).Però el guionista comença a tindre punxades al cor, vol aigua i ho veu tot negre... finalment es queda sense respiració i mor.

Finalment, la meua opinió personal de l'obra es:

Puc dir que la veritat que m'ha agradat molt l'obra, encara que al principi semblava que eren escenes independents i et feies un embolic. Però a mesura que l'espectacle a sigut avançant et dónes conta de que totes les històries es troben relacionades i això fa que estigues molt més pendent.

M'agradat també el fet de la diferenciació de les escenes de la primera part i de la segona amb elements de color taronja, i sobretot l'actuació dels actors, perquè hi havia alguns molt bons i que han aconseguit fer en ocasions, una comèdia molt bona.

Esperem que us agrade.  Un salut molt fort!